Missa pagesa

(.../...)

Passada una hora, el conill ja està llest. I, després de recitar «Transsubstanciació del conill i felicitat de la vella» («Els ossets, els trossets de carn, els ulls fora d’òrbita. // L’esquarterament, la dissecció de l’U, era incompleta. // La vella recollí les restes en una galleda, / anà al camp més proper i les tirà com si fossin llaors…»), els actors conviden els assistents, convertits en feligresos durant un breu espai de temps, a apropar-se a l’altar (la taula, en aquest cas) i tastar el que han estat cuinant durant l’espectacle. La carn del guisat sigui amb nosaltres, germans. Gairebé tothom s’hi apropa amb el plat de plàstic i en torna amb un tall de conill a la farigola i una llesca de pa. Mentrestant, el porró de vi passa de mà en mà ritualment, secularment. Santa follia de ser càntir! —I que ens perdoni Vinyoli pel vers bord.

(.../...)

Missa pagesa és un poemari original, provocador, irreverent. La posada en escena de l’obra, també. Així doncs, tot i que és un poemari que té tota la força per ser recitat sense cap artifici, el director, Xavier Giménez, ha decidit fer-ne una escenificació original i alhora fidel a l’esperit de llibre.

(Fragments extrets del Núvol.Digital de cultura. 29 de setembre de 2012)

Tota la meva vida

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca

(Bartomeu Rosselló Pòrcel)

Reivindiquem els nostres poetes

Bartomeu Rosselló Pòrcel, mort el 5 de gener del 1938. Mort als 25 anys.

 

Aquest serà un any per recordar poetes i no només per recordar-los sinó per fer de les seves paraules substància nova que transformi una mica les nostres vides. Per fer de la literatura, vida.

ESCOLTO LA SECRETA..."

Escolto la secreta harmonia de l'aire
i l'ardor que tremola
d'unes grans aigües lliures.

Ales i dansa! Déus
que ara passen i canten
altes músiques! Llum
dels ulls sagrats i verges!

Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra.

(Bartomeu Rosselló Pòrcel)

Se'ns gira molta feina

Se'ns gira molta feina és una frase que sempre m'ha recordat el tràfec dels botiguers davant d'uns dies de molta afluència de gent o davant d'una gran carretada de productes per classificar, etiquetar, ordenar, emmagatzemar, etc. Ara aquesta frase em ve al cap quan penso en la ingent feinada que com a poble que aspira a ser lliure, se'ns presenta en els temps a venir. Una feinada complexa i incerta. La seva complexitat s'assemblaria a una intrincada obra d'enginyeria on cadascun dels seus elements han d'estar en perfectes condicions, on cada material ha d'estar pesat i mesurat amb exactitud per tal que l'edifici en construcció arrenqui amb una base ben sòlida des del començament i pugui suportar els embats dels aiguats o dels terratrèmols.  En aquesta primera fase, l'actuació dels grups i de les entitats, és a dir de la societat civil , pot ser decisiva per reforçar un projecte de país i per donar-li el sentit de poble necessari. L'actuació de la societat organitzada hauria de basar-se en els principis de la participació i en el respecte de totes les opinions. Si no es fa així, la base de l'obra d'enginyeria ens fallarà des del començament. També serà necessari desmuntar amb arguments i transparència les mentides i els rumors falsos que els enemics de la democràcia faran circular sense cap escrúpol i que inevitablement provocaran en nosaltres el desconcert i la temptació de la resposta violenta, cosa que haurem d'evitar de totes totes. I l'evitarem pel sentit pacífic mateix de la nostra lluita i perquè fora una coartada excel.lent per als enemics de la democràcia.  En aquest procés ens ho juguem tot i quan diem tot, volem dir el record de tantes persones que ens han precedit i que de forma honesta i no violenta han lluitat per la llibertat de tot un poble. I posat a jugar-nos-ho tot, ens juguem també el futur dels fills i dels nostres néts. Una persona fa pocs dies em comentava que el procés que s'ha engegat des de l'11S era una llàstima que s'hagués engegat en plena crisi econòmica; però la pregunta és estaríem parlant d'independència si els mercats mundials i les polítiques europees no ens haguessin dut a la ruïna i l'estat espanyol no ens hagués tractat com una colònia a esprémer i castigar ? És llàstima sí, però ara és un moment únic per redreçar-nos com a poble que vol conduir la seva vida sense la tutela d'un estat que ens utilitza i ens menysprea al mateix temps. I la resposta i el com només la tenim nosaltres, la gent, a través de les mil organitzacions socials que per sort té el nostre poble. Se'ns gira molta feina als ateneus, als grups culturals, als casals, als clubs esportius, als grups festius, a les cases regionals, etc. allà on hi hagi un col.lectiu  que participi democràticament d' un projecte cívic. La tasca de l'Assemblea Nacional Catalana va per aquest camí i caldrà obrir-li les portes de les nostres entitats perquè les seves propostes entrin i promoguin el diàleg tan necessari per construir amb majúscula, des d'una base sòlida. Aquest seria el meu desig per al nou 2013. Que així sigui!