|
(lacuinetadelalba.blogspot.com) |
La farina que admeta, una fòrmula utilitzada per les nostres mares i per les nostres àvies; un llegat per la generació posterior que recollim en el moment que arribem a la maduresa i a la saviesa necessària de saber el que necessitem d'una forma intuïtiva i espontània, més que d'una forma racional i calculada. No necessitem pesar amb les balances la quantitat de farina que necessita la massa per fer-la consistent ni molt ni poc, sinó que amb l'experiència adquirida sabem el que li cal sense haver de mesurar ni comptar. La mateixa experiència, la nostra mirada atenta a l'esdevenir de les coses ens marca el camí.
Així, mitjançant una metàfora plena de contingut vital, el poemari de l'Alba Camarasa ens acosta als elements essencials de la vida, alguns dels quals ens marquen, ens fereixen, però com diu la veu de la poetessa:
per amerar les ferides
per mantindre-les enceses
per què no es tanquen
Ahir, 8 d'octubre vam tenir el gust d'assistir a la presentació del llibre La farina que admeta de la poetessa valenciana Alba Camarasa. La presentació va anar a càrrec de David Figueres, poeta i escriptor reusenc. Ha estat el primer acte del Novembre Literari 2012 d'Òmnium Baix Camp.
Gràcies, Carme!
ResponElimina