(Dibuix de Carme Andrade) |
El poeta mallorquí amb la seva clara dicció i la seva contundència va arrencar un gran aplaudiment en acabar la recitació: paraules plenes de compromís amb un poble i una llengua i paraules que et posen contra les cordes amb vehemència i passió. Poesia cívica en temps de turbulències...
.../...
Cal avançar, fer, dir, esplomissar
les pors que et fan cridar i et fan sofrir.
Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar,
contravenir, burxar o malferir.
lluitar, boixar i no doldre's ni acatar.
I esdevenir. I sí, desobeir.
(Infinits universals)
Fantàstic, aquest fragment del poema de Carles Rebassa! Que oportú, que adient, que actual, que ben fet! M'agrada, sí!
ResponElimina