La claror del fanal del carrer

La claror del fanal del carrer il.luminava parcialment la bossa. El balcó estava mig obert i la bossa es repenjava en el porticó.
Damunt la bossa es destacava un rectangle de paper. Un fràgil full de paper arrencat d'un bloc.  I a mode de comiat, aquests mots, traduïts del gaèlic:

Que el camí et sigui fàcil,
que el vent estigui sempre darrere teu,
que el sol escalfi sempre el teu rostre
que la suau pluja regui els teus camps
i abans no ens trobem de nou,
que els déus et portin en el seu palmell.

(Vella dita irlanesa)

Fahrenheit 451. De 1953 a 2012

Han passat seixanta-cinc de la publicació de Fahrenheit 451. Vagi per endavant un homenatge a tots aquells escriptors i escriptores que de forma tan lúcida han intuït un futur que cada vegada ens sembla més pròxim a no ser que encara siguem a temps de reaccionar amb l'ajut del coneixement i  de la reflexió col.lectiva.

Estar amb la gent és molt agradable. Però no em sembla que sigui gaire social ajuntar una colla de gent i llavors no deixar que parlin entre ells, no creu? Una hora de classe de televisió, una hora de bàsquet, de beisbol o de córrer, i una altra de transcripció d'història o de dibuix d'imatges i després més esports. Però mai no fem preguntes, o, si més no, la majoria no en fa; no fan més que llançar-te respostes i més respostes al damunt, pam, pam, pam, i nosaltres allà asseguts quatre hores més davant la pantalla-professor.../...Quan acaba el dia estem tan cruixits que no podem fer altra cosa que ficar-nos al llit o anar a un dels Parcs d'atraccions a intimidar la gent, trencar vidrieres al Trencador  de vidre o fer malbé cotxes amb la gran bola d'acer del Destrossador de cotxes.../..

Us sona?

(La Clarisse, protagonista considerada antisocial pel sistema. Fahrenheit 451 de Ray Bradbury)

Al voltant de "No vull pagar" i altres insubmissions

Una cosa no és justa pel fet de ser llei. Ha de ser llei perquè és justa.
(Montesquieu)
Potser sobren comentaris

Poetes que volen ser poetes

(Dibuix de Carme Andrade)

Un jove poeta mallorquí, Carles Rebassa, va inaugurar amb els seus poemes la Setmana de la Poesia de Barcelona 2012. El Palau de la Música ple de gom a gom ens evidencia que també en temps de crisi el nostre poble necessita de la poesia i de la cultura.

El poeta mallorquí amb la seva clara dicció i la seva contundència va arrencar un gran aplaudiment en acabar la recitació: paraules plenes de compromís amb un poble i una llengua i paraules que et posen contra les cordes amb vehemència i passió. Poesia cívica en temps de turbulències...

.../...
Cal avançar, fer, dir, esplomissar
les pors que et fan cridar i et fan sofrir.
Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar,
contravenir, burxar o malferir.
lluitar, boixar i no doldre's ni acatar.
I esdevenir. I sí, desobeir.
                                         (Infinits universals)

Anet Duncan, línia i color en estat poètic

Les pintures de l'Anet Duncan són una invitació a la contemplació de les coses en la seva puresa essencial. En l'horitzontalitat de les seves pintures trobo respostes senzilles a preguntes de vegades massa complexes. En la puresa de la línia i en la suavitat dels degradats es condensa el profund desig o la necessitat de reduir la matèria i el paisatge a l'expressió més simple però també més sublim. Expressar allò indispensable entre tanta matèria supèrflua deu ser una de les tasques més difícils i diria més compromeses amb les que l'artista s'enfronta en l'actualitat.

Els títols de les peces responen a frases d'un gran poeta i amic de la pintora, Josep Palau i Fabre. Així títols tan suggerents com Ja tornaré algun dia, Llençol de cendra i Una aigua com un aire, ens remeten a un univers poètic molt personal que conjuga admirablement bé amb la plasticitat de les imatges.

En el següent video, l'Anet Duncan parla de la seva pintura i del moment creatiu en què es troba.

No us el perdeu amants de la bellesa!

(L'Anet Duncan ha exposat fins fa poc a la Galeria Antoni Pinyol de Reus)

Oblit : Videos i debats al CCCB

Fotografia: Ansel Adam

Oblit
Ovni 2012 vídeos i debats
8 al 13 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
El video Le contrat, 9 min (Anònim a la xarxa, França 2003), se'ns presenta amb aquests mots:

El contracte el signem cada matí...El sistema instituït en el nostre món lliure reposa sobre una mena de contracte aprovat per cadascun de nosaltres. El signem cada matí: "Accepto la competitivitat com a base dels nostre sistema, encara que sigui conscient que genera frustració i còlera en la immensa majoria de depredadors. Accepto que m'humiliïn i m'explotin a condició que em permetin humiliar i explotar a qui ocupa un lloc inferior en la piràmide social(.../...)"