De forma casual m'ha arribat a les mans un poemari de Jacques Prévert (París 1900-1977), vell poeta conegut dels meus anys tendres, i amb la familiaritat de retrobar una vella coneguda olor he retornat a les paraules planeres i a voltes contundents del seus poemes. El poema Festa, un cant a la vida:
En les grans aigües de la mare
vaig néixer a l'hivern
una nit de febrer
Mesos abans
en plena primavera
hi havia hagut
un castell de focs entre els pares
era el sol de la vida i jo era dins.
M'han abocat la sang dins el cos
era el vi d'una font
no pas vi del celler
I jo també un dia
com ells me n'aniré
(Preversions. Edició a cura de Miquel Desclot. Proa 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada