Delicades

Delicades d'Alfredo Sanzol i posada en escena per T de Teatre

Dinou escenes, dinou situacions quotidianes amb un punt d'humor absurd,tendre, irònic. Dinou petites peces, -interpretades magistralment-, que formen un calidoscopi fet de personatges d'una mateixa família, siguin germanes, marits, àvies velles, àvies joves, tots ells en situacions que posen de manifest les seves dependències, les seves timideses, les seves gelosies però també la virtut de la generositat, en especial de les àvies vers els néts i els fills.

Les dones, - puntals i ànimes de les cases- , en altres temps guardaven fils, robes, cordons de les sabates...i mil andròmines més. Tot podia ser utilitzat de nou. Fins i tot les bosses de plàstic brutes de peix o d'altres substàncies : la meva àvia les rentava  i les estenia com si formessin part de la bugada i així les podia tornar a utilitzar. També a Delicades, la dona que guarda ho guarda tot per si de cas, per si pot tornar a ser útil i al final,  havent passat uns anys,  continua guardant-ho tot perquè en gaudeixin els fills i els néts. Un final ple de generositat i també d'instint conservador i estalviador, una virtut que en altres temps devia fer possible aixecar una casa, com deien els nostres pares i avis.

Pot ser un exemple per als temps que corren?