La casa del racó

Tot allò que em mou i em commou. Carme Andrade

dimarts, 19 de gener del 2016

No m'és permès el desig.( A l’entorn de Vòmits.Tria eròtica 1, de Mònica de Dalmau Mommertz)

›
T ransito pel laberint del joc amorós entremig d’atzucacs i amagatalls.  Quan jo em despullo de les flors de l’ànima i tu m’amagues les tev...
2 comentaris:
dimarts, 12 de gener del 2016

Reparar els vius, de Maylis de Kerangal

›
Entre d'altres coses bones de la vida, estar d'enhorabona és per mi descobrir veus literàries que siguin capaces de desvetllar-me i...
5 comentaris:
dilluns, 21 de desembre del 2015

Gegants de gel de Joan Benesiu

›
Una ciutat als límits del món, un bar i uns personatges que s'expliquen les seves històries. Sis personatges en un cruïlla existencial...
2 comentaris:
diumenge, 20 de desembre del 2015

Apunts

›
Fotografia: Carme Andrade Fotografia: Carme Andrade Reboten les pedres sota el bus, no paren: clec, clec, i la pols a la gola i al ...
1 comentari:
dimarts, 15 de desembre del 2015

Els límits, els propis límits

›
Pobles sense destí, pols, horitzó, fils d’electra i el cel etern, bell, ebri de núvols, allargassats, l’erm més cru. L’horitzó, sempre l’ho...
2 comentaris:
dijous, 12 de novembre del 2015

Temps de penyora, de Lena Paüls

›
El temps ens és donat o ens és prestat? Sembla que la poeta Lena Paüls hagi optat per creure en un temps que se'ns ha concedit en...
2 comentaris:
divendres, 23 d’octubre del 2015

Besllums, clarors incertes

›
Llegir poesia és llegir-nos a nosaltres mateixos i quan uns poemes et transmeten sentiments que els reconeixes com a propis, sempre tens el...
6 comentaris:
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
Carme A.
Reus, Catalunya
A la recerca de noves finestres per obrir i nous o vells racons per compartir
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.