dimecres, 31 de juliol del 2013

Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni

Aquest llarg títol és el  primer dels relats del llibre de l'Alice Munro, canadenca, nascuda el 1931. Traduït per Dolors Udina, el volum conté un conjunt de relats gairebé perfectes, podríem dir de cinc estrelles. Els relats són fragments de vides quotidianes que en un moment determinat els succeeix algun fet que trenca amb el present aparentment anodí . Els personatges minuciosament traçats són tractats amb una gran elegància i delicadesa. 
Històries d'homes, de dones, de germanes i d'amants casuals i sempre o gairebé sempre una dona al centre de la història. L'autora domina el llenguatge de forma admirable i exerceix una gran mestratge afegint matisos i detalls que confereixen un sentit de gran versemblança a les seves narracions. Per altra banda, l'inici del conte és complex, a causa de la quantitat de situacions i personatges que sovint es creuen en poques línies,  però a mida que avança la narració  es va descabdellant la troca  i la lectura es converteix en un cavalcar suau i harmoniós, agradablement accidentat en el moment més àlgid de la història.
Un ventall de personatges i situacions de gran varietat cromàtica.

diumenge, 28 de juliol del 2013

Esllanguits els darrers mots...

Esllanguits els darrers mots,
ofegats per poderoses remors en onades de creixent puixança,
unes veus furtives embasten
maldestres-
nit rere nit, un nou vestit,
fet d'esquinçalls i d'esperances.

Carme Andrade. Els cercles obstinats (2013)

Profesora Haná

Profesora Haná de Reem Bassiouney ha estat un regal d'una bona amiga que va sempre a la recerca de les novetats més subterrànies de la literatura actual...Una novela traduïda a l'espanyol ( o al castellà hauríem de dir?), escrita per l' escriptora egípcia Reem Bassiouney, professora d'àrab de la Universitat de Georgetown. Una història que captiva a causa en primer lloc de la seva protagonista, una dona que encarna el ressorgiment de la consciència feminista radical en una societat patriarcal on els homes designen el què i el com organitzar la vida social i on la dona exerceix un poder com a mare dins del nucli familiar en defensa sempre dels valors patriarcals del sexe dominant.
Novel.la de contradiccions, de conflictes i de molta passió, que es desenvolupa en un context culte com són els despatxos de la Universitat del Caire. Un relat descarnat, obert, viu i ple de nafres on els protagonistes ventilen les seves emocions més íntimes en autèntics vendavals de passions i de complexitats. Escrita en un estil directe i contundent com la mateixa  protagonista, et fa pujar com a lector a una mena de muntanya russa on els sentiments dels dos protagonistes et fan oscil.lar entre el rebuig i la complicitat, entre l'amor i l'odi. També t'endinsa en les contradiccions d'un país que es debatia aleshores entre la modernitat i la tradició. Escrita l'any 2007 ja es començaven a crear les condicions que produïrien l'esclat revolucionari dels joves de la plaça Tahrir a la primavera del 2011.
Universitat de El Caire (fons Wikipèdia)
 Avui, dos anys més tard, quan engeguem el telenotícies  contemplem amb fredor des de l'altra riba de la Mediterrània com aquestes dues concepcions de la vida comencen a oferir els seus màrtirs plens de sang. I la història no ha fet més que començar.

dissabte, 27 de juliol del 2013

La nena dels nou dits

La nena dels nou dits (2008), de Laia Fàbregas ha estat la primera lectura de l'estiu com a tal. De l'estiu xafogós que se't fa més lleuger si al costat tens una llimonada natural i un llibre amè. Aquest és el cas d'aquesta història aparentment senzilla per les veus infantils que es fan presents i per una prosa propera i directa però que amaga al meu parer, un univers personalíssim de símbols que són referència de temes tan universals com la memòria i per contra, l'oblit. La nena protagonista va perdent dits a mida que va recuperant la memòria familiar amagada.. 

Una història on s'alternen veritats i fantasies. L'autora juga al joc de les mentides però amb la intenció de dir veritats. Veritats d'un passat on es passa la pel.lícula de la transició dels anys 70 i les seqüeles dels anys de la dictadura. Personalment m'ha interessat molt més la part més fabuladora en què l'autora desplega una gran capacitat imaginativa i on situacions aparentment absurdes i irreals es van resolent de forma creïble.

El fet que aquesta novel.la hagi estat escrita originalment en nederlandès i més tard traduïda a diversos idiomes entre els quals hi ha el català, la llengua de l'escriptora,  li confereix una característica singular que donaria peu a unes quantes reflexions, algunes de caire sociològic. No revela una gran audàcia escriure la primera novel.la en un idioma d'adopció i al damunt tenir èxit editorial ? No revela una gran capacitat d'adaptació a la societat que t'acull, no només aprendre l'idioma oral sinó fins i tot escriure'l ? I tot això en una persona molt jove acabada d'arribar a Holanda per fer-hi un estudis... No hauria de ser motiu de reflexió per a tots aquests insignes escriptors catalans, ciutadans d'aquest país, que escriuen - amb tot el dret del món, clar- però que ho fan exclusivament en llengua castellana? 

divendres, 12 de juliol del 2013

Haikú del silenci







Raja un silenci
de la font de l'ànima
llaurat d'or i sal

dijous, 11 de juliol del 2013

Haikú vora el mar

Vius prop del mar
mires l'atzur del cel
se't fan ulls de gat

dijous, 4 de juliol del 2013

Cubans i cubanes

En el nostre viatge pel país cubà  hem tingut la sort de poder parlar i compartir moltes estones de xerrera amb persones molt diverses. En totes elles hi hem trobat un interès per expressar-nos les situacions personals i familiars, en totes elles hi hem descobert un cor senzill i planer que malgrat les dificultats demostren la seva capacitat per  fruir del carrer, de la música i de la bona cooperació entre els veïns.
 Algunes històries et commouen per les mancances a què es veuen sotmesos i per la precarietat del seu dia a dia. La possibilitat d'allotjament en cases particulars fa que el contacte sigui natural i que es presti a fer llargues tertúlies amb els amos de la casa, encara que no tots estan disposats a parlar amb els turistes que els visiten. Alguns d'ells, professionals fins fa poc que exercien en algunes de les empreses estatals, han canviat d'activitat laboral i ara es dediquen exclusivament a tenir les habitacions a punt per al possible turista que passi per casa seva. Economistes, enginyers i professors han fet un canvi radical, cosa que els proporciona molt de temps lliure i el més important, - vista la situació econòmica de les famílies- ,  una situació econòmica altament favorable en relació a l'anterior, de tal manera que les entrades de divises en una sola nit de lloguer equival en molts casos al sou  mensual anterior com a professors o comptables d'una empresa. Aquest fet està generant petites reactivacions econòmiques que podrien arribar a millorar l'economia de la població, encara que el fet de la manca d'abastiment de productes bàsics complica i agreuja la situació.
Les persones que no tenen la possibilitat de llogar habitacions han de mirar de completar el migradíssim sou amb els tripijocs més imaginatius possibles. Els joves veuen el turisme com una possibilitat de millora i molts d'ells renuncien a la universitat per poder treballar en algun dels establiments hotelers de la costa; els càlculs els fan ràpidament,  un parell de propines en divises al dia suposen el salari que obtenen per un dia sencer de treball. Les persones de més edat descriuen la seva situació amb molt més pessimisme; sovint el no poder tenir a l'abast la medicació necessària per a les seves malalties produeix inevitablement una frustració i un malestar molt evident.
Els nens uniformats camí de l'escola alegren els camins i els barris de les ciutats. Cada escola o cada poble adopta un color diferent en el vestit però el disseny és homogeni per tots. Les seves carteres contenen els plumiers semblants a aquells que vèiem fa molts anys a casa nostra , de fusta i amb compartiments; els llibres de matemàtiques i de llengua també recorden els de fa uns quants anys  i els quaderns són plens d'anotacions referents a l'esperit revolucionari i als pares de la pàtria, sense oblidar les referències obligades a les dates significatives de la història recent del país. La cal.ligrafia és perfecta i l'ordre i la pulcritud també són valors ben significatius. Les escoles estan obertes i amb el permís del director o de la directora t'hi pots passejar sense problemes, aquest fet el facilita el clima calorós que obliga a tenir portes i finestres ben obertes com a sistema natural de refrigeració.
La gent ocupa els carrers a partir del vespre; al migdia els que no treballen, dormiten asseguts davant del televisor i amb molta sort davant d'un ventilador. La televisió, amb dos únics canals, el propi del país i el canal sur de Veneçuela emeten programes patriòtics, algunes pel.lícules semblants als que s'emetien en Cine de barrio de la TVE1 i   retransmissions de partits de bèisbol i de futbol. Els documentals sobre les belleses naturals del país també formen part de la programació del canal estatal. Alguns caps de setmana programen pel.lícules relativament modernes, de factura llatina.
Les famílies que s'ho poden permetre durant el cap de setmana acompanyen els nens a la fira, a menjar  una pizza o a prendre un gelat. Els joves i no tan joves reserven el rom per al cap de setmana sense oblidar la música i el ball, la salsa, el merengue, la cúmbia, el son. Els pocs cinemes que vam veure estaven sense programació o amb programació molt escassa, així com els teatres, alguns d'ells tancats i altres en restauració com és el cas de l'esplèndid edifici del teatre de L'Havana. Els cayos paradisíacs estan reservats per als turistes,  si bé hi ha zones on els habitants del país  poden gaudir de les bones platges sense problemes, com és el cas d'una part de platja de la península de Varadero. La vida aparentment a l'illa transcorre sense gaire daltabaixos amb el rerefons sempre de les cançons i de les maraques.

dimarts, 2 de juliol del 2013

Els cels de Cuba

Un cel de plom, el títol del llibre de la Carme Martí  va ser la frase que li va suggerir a la Neus Català el cel que va contemplar en arribar al camp d'extermini de Ravensbruück. El seu pecat havia estat creure en la justícia i en la igualtat fraternal de les persones i haver treballat per la resistència francesa.  Aquests dies, passejant pel país cubà he tingut motius per reflexionar sobre aquestes mateixes idees que devien ser l'esperó que van fer aixecar tot un poble liderat per uns revolucionaris convençuts que era possible viure en una societat més justa i més igualitària. Pels carrers del país es respiren encara els eslògans i els lemes de l'època. L'any 59, any del triomf de la revolució. Som a l'any 2013. Han passat 54 anys, una majoria d'edat com a poble lliure. El cel de Cuba no és de plom, és d'un blau intens, és un país tropical on el turista amant de l'exotisme trobarà tot allò que desitja: platges realment paradisíaques, còctels deliciosos, sucs naturals extraordinaris, llangosta a preus assequibles per les nostres economies i música, molta música: salsa, cúmbies, son. I bèisbol, que ells en diuen pelota simplement.
A cada ciutat s'anuncien cases de cultura, cosa que no ens sorprèn en un país que sempre ha tingut com slògan la cultura per a tots. A l'entrada de la casa de cultura hi ha una pissarra amb el programa de la setmana: el dilluns tal grup musical, el dimarts tal cantant, el dimecres... més enllà serveixen rom i begudes refrescants. Vas a la recerca d'alguna altra activitat cultural que no sigui la salsa i el son. Recerca infructuosa que es va repetint a cada poble i a cada ciutat visitada. Els museus són anunciats en tots els fulletons turístics, cosa que ens anima, vist que les cases de cultura tenen les seves limitacions. Els museus acostumen a ser velles cases colonials reconvertides en espais on estan degudament vigilats per més personal que no pas visitants. En aquests espais els panells explicatius i les col.leccions d'objectes  s'exposen de forma caòtica, però no podem demanar gaire cosa més, donades les circumstàncies del país, per altra banda no hem observat per part de la població ni per part dels vigilants cap interès especial per a donar-nos a conèixer els béns culturals, que en realitat es circumscriuen sovint a les gestes i batalles contra l'imperialisme espanyol i més tard contra els invasors americans.

El triomf de la revolució de fa 54 anys encara està present a tot arreu. La figura d'Ernesto Che Guevara s'ha convertit en una icona òptima per vendre gorres, samarretes, cendrers o el que convingui a les botigues estatals. Em pregunto què n'ha quedat del missatge humanista d'aquesta figura històrica a la vida real del poble cubà. El eslògans de José Martí, del Che o de Camilo Cienfuegos  són repintats per mantenir-ne l'esperit ben viu, però contrasten molt amb una realitat a anys llum dels seus principis. La cultura i la lectura, reivindicades pels principis del socialisme cubà es fa molt difícil posar-les en pràctica. A les biblioteques i a les llibreries, en especial a les llibreries, difícilment pots trobar altres llibres que no siguin els de la història recent del país o de les biografies dels revolucionaris. En acabar-se'm la lectura d' Un cel de plom, vaig buscar i rebuscar per trobar una novel.la cubana o un llibre de poemes de Guillén Castro, recerca també infructuosa i finalment en una botiga atapeïda de samarretes amb la figura del Che i de botelles de rom vaig descobrir un parell de llibres oh! sorpresa!  que no portaven el segell de la revolució. El ashé está en Cuba és un  llibre escrit per dues  investigadores cubanes, Mirta Fernández i Valentina Porras, on ofereixen de forma resumida les religions d'antecedents africans en una síntesi del simbolisme yorubà i la seva aportació a la personalitat del poble cubà. Una realitat que es reflecteix en el sincretisme que es troba en alguns dels sants del catolicisme, que a més són déus yorubàs. La santeria, un món religiós complex amb molts déus i amb vida pròpia, com en les divinitats d'altres cultures antigues.Aquest és el llibre que m'he endut  de Cuba i editat per l'editorial estatal José Martí. Altra vegada els mateixos noms, les mateixes icones, els mateixos mites que inunden i monopolitzen la vida i els carrers del país.