Llegir Perejaume és aventurar-se per camins en aparença complexos i críptics però si et deixes portar per la bellesa de les primeres paraules seguiràs endavant amb una lectura sorprenent, seductora i poètica a la vegada.
Perejaume produeix imatges amb una fantasia desbordant al voltant de la figura de la font, de l'arbre i de la terra en una transgressió constant de significats i significants i atorgant al fet d'escriure accions similars a l'aigua que corre ja que la mateixa escriptura és una font.
-amb tantes fonts, el text baixa ple,
-al capaigüer de qualsevol arrencada de text hi ha una font poc o molt trobada
-saber per on he d'anar, què he d'escriure
i de tant en tant una idea, una imatge brillant, p.e. parlant d'escriure...
- L'aqüífer és immens i el rajolí, de porró
És a dir l'univers literari és inabastable, però el que raja, allò que podem expressar, és insignificant.
Extraordinària la simbiosi entre el dinamisme de l'aigua, la generació de noves terres, nous paisatges i l'escriptura.
-Passo una collada. El terreny és fort de lletra
Per Perejaume, la imatge del brollador també l'aplica a la terra. La percepció de la terra sencera com a font és molt notable, la terra creix, el relleu s'eleva. També el fer-se de nit és una altra font. El món està fet per rajar, per pujar la vida amunt com un brollador. I com no, brilla l'empremta lul·liana en el pensament de Perejaume a qui dedica un capítol referent als cercles lul·lians, uns cercles de conceptes que no paren mai de rodar com l'aigua del brollador. L'arrel de l'arbre, una roda (Ramon Llull). Perejaume no deixa de sorprendre'ns, les facetes de la seva creativitat no s'ajusten a cap cànon establert, la qual cosa no vol dir que parteixi de zero, ja que la cultura popular es troba a la base de la seva creativitat així com el lligam amb la terra.
-Que un determinat bocí pugui esdevenir indestriable de nosaltres mateixos.
-Es pot parlar d'una escriptura indiferent a allà on s'alça?
Tota una declaració de principis.
La lectura de Perejaume pot ser una font de paraules que conformen un univers lingüístic molt ric: emboscar, esclafir, reverdir, estagnar, xarbotar, tanyada, aiguaneix, solsides i satives, referit a les terres, etc.
I suggerents maneres de dir per expressar fets o idees:
-La font remulla l'aire
-Anar traient lletra que mig escup, mig se li escapa
Potser el que més em crida l'atenció de la seva escriptura és la capacitat de traspassar fronteres i subvertir conceptes en la construcció d'imatges. De lluny la blavor de les muntanyes beuen del cel. De prop, són de terra, broten de sota. Una concepció de la natura, mai quieta, sempre en dinamisme. Perejaume no deixarà mai de sorprendre'ns i de fer-nos pensar i repensar les coses del nostre entorn.
© Carme Andrade