Anne Carson,
poeta canadenca i professora de grec ens ofereix el volum Decreación,
traduït al castellà per Jeanette L.Clariond.
Decreació és un terme que, segons Simone Weil, citada en nombroses ocasions per l'autora, significa que l’ésser no es fa sense dissolució
prèvia.
Todo cuanto
hemos deseado, se deshila.
L’ésser es
comprèn en tant que fragmentat, en tant que re-creat per l’art en totes les
seves formes.
Destruir
lentamente los ojos desde el interior
I el paper primordial
que tenen els somnis en aquesta recomposició de l’ésser.
El
contenido del sueño como poesia involuntaria en un estado saludable
(E.Kant)
El primer poema del llibre.
Cadena de sueños
Quién puede dormir cuando ella…
a cientos de millas oigo ese vasto aliento
avivar sus cubiertas agitadas.
Cicatriz tras cicatriz
los eslabones
cascabelean una vez.
Navegamos madre en un océano sin barcos.
piedad por nosotros, piedad por el oceáno, navegamos.
Assaigs, poemes,
escenes de dramatúrgia, llibret per una òpera, llistes, tot plegat una espiral
de foc poètic de difícil classificació. Inclassificable Decreación que avança pels laberints dels somnis acompanyada de Safo, de Virginia Wolf, de
Samuel Beckett, de Plató, d’Ovidi, d’Homer…
Acaso fue Ovidio quien dijo, Tanto viento enmudece las
piedras.
Ya que el alma parece ser inmortal…el hombre (que ha
llevado una vida digna) bien puede sentirse feliz en su camino hacia el Hades. (Plató. Diàlegs)
Un capítol molt interessant és l'assaig comparatiu sobre alguns aspectes de l'amor segons tres intel.lectuals : Safo, Simone Weil i la misteriosa Margueritte Porete, escriptora mística, nascuda l’any
1310 i condemnada a la foguera per haver-se atrevit a escriure un assaig considerat heretge sobre l’amor diví.
© Carme Andrade
