Hanuman, el déu mono de la constel.lació hindú arriba de
la mà d’Octavio Paz investit de saviesa gramática. El Mono gramático és una reflexió sobre els límits d’aquest fenomen
alhora natural i artificial que en diem llenguatge. És l’intent d’esmicolar-ne
el sentit per capbussar-s’hi i comprendre’l. Un intent metaforitzat en un camí,
un passeig protagonitzat pel mateix autor i una dona, Esplendor. Una passejada
fins arribar a Galta, un temple hindú del Rajasthan. En el trajecte, l’autor va
desgranant un pensament metalingüístic, filosòfic i poètic. Empeltat
d’orientalisme, les seves reflexions ens condueixen pels racons de l’ara, del
temps que s’escola i del moviment de l’instant, tot i arribant a la conclusió
que la saviesa rau en el trànsit de l’estat de persistència al del canvi. La sabiduria, -transcric-, no está ni en la fijeza ni en el cambio,
sino en la dialéctica entre ellos. Vistes així les coses, semblaria que
parlem d’un assaig però en realitat allò que sedueix del text són els nombrosos
fragments que el converteixen en un
sublim poema en prosa on les ruïnes dels temples i la natura que hi creix
entremig acompanya l’escriptor en un
passeig: un trànsit cap al coneixement. La gramática i la natura s’agermanen
gràcies a les analogies i imatges que van apareixent al llarg del text. Un text
que ratlla amb el surrealisme, de fet, Octavio Paz n’és un dels seus seguidors.
Las lianas de las letras…los
lazos de las vocales,…los garfios de las consonantes…arenales de letras etc. (cit. text.) Les analogies de la natura amb el
llenguatge són captades per l’ ull inquiet de l’escriptor capaç d’atrapar els
mínims moviments i les ombres que es produeixen en els avatars oscil.lants de
la natura canviant.
Fotografia: Carme Andrade |
Esplendor és una dona poema a la que hi dedica paràgrafs
plens d’erotisme. De la lectura dels esmentats paràgrafs sorgeix la pregunta
inevitable: Esplendor té veu pròpia o és un bell apèndix del cos del Mono gramático? L’amor, definit com l’intent
de fer de l’instant una eternitat, una victòria contra el temps, un endevinar
l’altre costat. L’erotisme: el llenguatge del cos. Cos i llenguatge es
superposen; cos i natura també. Les
analogies entre els tres conceptes caminen plegades amb una bellesa que sedueix
el lector atrapat per la profunditat de les imatges i per les subtileses que s’hi
endevinen. I la poesia com el camí per
trobar els límits del ser. Hanuman, el mono savi del Ramayana interioritza la lectura
com un camí: la caligrafia és la vegetació i caminar és llegir el món. Els
signes i les frases s’arrengleren i formen pàgines que s’obren, es despleguen i
obren un camí. El final no importa. I el cos estimat també és un mapa de
senyals, de signes i d’arbredes…/… i
lluvia de universos sobre el cuerpo de Esplendor que no es cuerpo sino el río
de signos de su cuerpo, corriente de vibraciones de sensaciones de percepciones
de imágenes…
Una lectura molt especial que seduirà els lectors capaços
de deixar-se captivar per un pensament ben articulat amb belles imatges.
© Carme Andrade