Domini màgic, III Festival de Poesia

Pasturen per la nit roques i cabres,

el riu encès es precipita al mar,

l’espai vermell s’omple de llamps com sabres;

domini màgic, regne sublunar.

                                        

 (JOAN VINYOLI, Domini màgic. Fragment)

A Santa Coloma de Farners els amants de la lletra poètica ompliren de versos i reflexions l’aire humit i boirós del cap de setmana del 6 al 8 de maig. El III festival Domini màgic  de poesia s’inicià el vespre del dia 6 amb La matinada clara i d'altres nits insomnes de la poeta Maria Cabrera acompanyada dels seus set-cents txetxens.

El dissabte, al Parc de Sant Salvador, espai mític del poeta, ressonaren paraules vinyolianes acompanyades de dansa i música. Després de dinar, asseguts al bar Caliu de la Plaça Farners, la Carlota Casas ens va oferir un treball profund i elaboradíssim al voltant de dos dels grans, Ferrater i Gil de Biedma a través del mirall,  entre el jo poètic i el jo personal, entre l’art i la vida.

Al voltant de Gil de Biedma i Gabriel Ferrater

 Més tard, a l’espai Joan Vinyoli reeixí el maridatge poètic entre Hölderlin i Vinyoli en boca d’un jove alemany estudiós del tema, en Tobias Christ, que ha vist en el poeta català l’empremta de l’alemany parlant entre d’altres del concepte de l’anhel present en ambdós poetes. Dolorós anhel, que diria en Vinyoli. La llum de la tarda s’esllanguí lentament  i arribà el moment de rebre el convidat d’honor, el poeta Ponç Pons. Cada paraula hauria de tocar un punt crític. Amb aquest símil referent a una sessió d’acupuntura i aplicable a la funció de la poesia, en Ponç Pons ens va conduir  cap al terreny de la poesia compromesa amb el món. Fer pensar per ampliar la manera de veure la vida, tot compartint passió i coneixement. Es va declarar compromès amb el món i en especial amb el territori,  que en el seu cas no és altre que la seva Menorca. El Pons de Sa Figuera Verda va seduir encomanant emoció i passió a un auditori nombrós i atent. Literatura igual a corc, a desfici, a obsessió i a subversió. Després de la lliçó d’en Pons, vam entrar cap al tard amb  Veus de la terra, les veus exquisides i plenes de matisos de les poetes Christelle Enguix i Susanna Rafart, presentades pel poeta Roger Vilà.

 Entrada la nit, la poesia d’en Kavafis es va anant desgranant  en melodies interpretades per Josep Tero, Kavafis en concert, a l’Auditori del municipi. Cap a mitjanit al Bar Sport de la plaça, tingué lloc una jam poètica on hi van participar recitadors espontanis, poetes presents i els germans Tàssies, joveníssims cantaires i admiradors d’en Vinyoli, a més del duet  Foraroba, dues poetes. -  la Mònica De Dalmau i la Carme Andrade -  que executen una acció basada en el diàleg poètic.

L’endemà, la pluja impedí la sortida I la natura em crida que havia d’anar resseguint indrets de Joan Vinyoli fins arribar a l’ermita de Farners. El festival es va cloure amb la recitació d’Enric Casasses a l’espai Joan Vinyoli. Amb una llibreta a les mans va anar llegint els seus escrits i poemes mostrant a tots els presents el seu personalíssim treball ple de referències d’alta cultura i alhora de llenguatge popular amb arrels ben evidents de literatura oral. El III Festival Domini màgic  de Poesia de Santa Coloma de Farners es va cloure després d’un programa qualificat per molts dels present com dens, intens i brillant.

Fins la propera!

Carme Andrade

Les cadenes subtils, de Teresa Duch

Editada per Terra Ignota, una nova editorial que té molta cura dels seus llibres, Les cadenes subtils, de l'escriptora Teresa Duch és la primera novel.la de l'autora, ja que fins aleshores ha publicat llibres de relats i articles en el seu blog Salsa-Ficció. 

La novel.la presenta una característica general que la hi confereix nervi i robustesa; em refereixo a la passió com un ingredient destacat de la psicologia dels seus personatges i que es manifesta com una mena de vibració latent en l'estil narratiu. Densa de personatges,  destaquen amb llum pròpia i vital les dues dones protagonistes, la Mimí, la jove i la Maria, la dona gran. Una novel.la de dones? Diria que en part sí. Ja ha passat l’època d’haver de demanar perdó per crear personatges des de la perspectiva femenina, com deia fa pocs dies a la revista digital Catorze, l’Eva Piquer: Afegeix un femení darrere de qualsevol substantiu i a l'acte aquell nom queda rebaixat, debilitat, menyspreat, desestimat, abaratit. Posa un femení on sigui i hi estaràs afegint rebuig, desdeny. Doncs bé, creiem que el femení és humà com també ho és el masculí i la novel.la de la Teresa és una novel.la on les dones protagonistes són intel·ligents, potents, vitals i apassionades, dues dones  que es troben i que s’ajuden mútuament. El vincle que les unirà serà el coneixement que la gran transmetrà a la jove com si d’un llegat sentimental es tractés.  El traspàs de coneixements intergeneracionals actuarà com el ressort que ajudarà  la jove Mimí en uns moments d’indecisió i d’una certa apatia, a motivar-se i a trobar al·licients a la seva vida  i ajudarà  la dona gran, la Maria,  a descarregar-se del pes, de les cadenes  de la seva història, un argument que no desvelarem pas...

Una novel.la on el pes dels conflictes psicològics es fa palès en dues èpoques de la vida. Per un costat els problemes de soledat en la vellesa amb tot el clima de petites enveges, venjances i rancúnies que es creen entre la gent en els ambients de les residències però també l'afecte, la tendresa i l'amistat entre la gent gran i per un altre costat, el difícil encaix dels joves que encara ratllen l’adolescència i que no tenen clar el futur laboral ni vital.

Tots els esdeveniments importants del país hi són presents: els fets de la guerra civil, la postguerra, el franquisme i el postfranquisme, l’opus i la seva connivència amb el feixisme, la transició fins arribar als onze de setembre darrers. De vegades només és una lleu referència, altres vegades serveixen per vestir de veritat els personatges i en altres ocasions conformen el moll de l’os de les motivacions d’alguns personatges per actuar com actuen. 

De la ficció de Les cadenes subtils sorgeixen uns personatges marcats per la guerra civil, les conseqüències de la qual els explota a les mans i els converteix en els autèntics herois anònims, - en aquest cas seran dones anònimes- , dones supervivents que cercaran la salvació i que per arribar-hi hauran de desfer-se de les cadenes que les tenen empresonades.

Una novel.la d'una escriptora de la qual n'esperem moltes més.

Carme Andrade