divendres, 20 de març del 2015

Deixa la mar

Fotografia i pintura: Carme Andrade
Deixa la mar que passi el dia,
l’ull es disposa a no veure la tenebra
en l’instant que com una llosa

gravita
i es fon al cel del teu silenci.

(Carme Andrade)

dimarts, 17 de març del 2015

Infantesa

Dibuix i fotografia: Carme Andrade

Infantesa

No pas com el qui caça papallones
i les clava, isolades de la vida,
orfes de la claror que les voltà
vull recordar, infantesa,
la tremolor irisada dels teus dies.

Pels teus jardins, pels teus intactes boscos
i les fràgils ciutats de l'esperança,
ben lliure hi vagaregi la memòria,
entre la claror tendra
i daurada d'un temps d'ales i flors.

Maria Àngels Anglada (1930-1999)

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

dimarts, 10 de març del 2015

Avui fa 20 anys Ovidi que ja no hi ets...

Dibuix i fotografia: Carme Andrade

















Tot explota pel cap o per la pota

Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: “si no et donen, pren”.
No és de lladres dir amén,
quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullem d'hora al qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar
per al sou que ens fan guanyar
per al sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió
i, allò que es diu amb passió,
fer valer la nostra raó.
Perquè... ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
les molles volen al vent,
les molles volen al vent.

(Ovidi Montllor)

La pell de la frontera (1)

Fa pocs dies  que vaig penjar en aquest blog una entrada que vaig titular A la intempèrie i ara acabo de llegir el següent:

.../...les úniques imatges que n'han quedat mostraven tot de parracs clavats al filferro espinós, la muda de la pell com un peatge. La imatge era prou explícita: la roba mai no s'enganxa sola, dessota hi ha la pell .../... 
                                                         
Fotogriafia: Carme Andrade
Finalment, algú s'atreveix a descriure de forma crua, dirien alguns, jo en dic potent, la situació dels que entren per l'estret de Gibraltar o per Canàries i són enviats a Almeria, d'Almeria a Madrid i allí s'espavilen a enviar-los a Barcelona o a València, mai a Castella. De Barcelona a Alcarràs, a Serós o a Torres. Allí els esperen dos dies de feina cada setmana o cada mes, mentrestant viuen entre cartrons i sota els arbres.

A sobre de les pedres de les feixes del costat, tot de roba eixugant-se al sol, pantalons estesos a les canyes, pereres vestides amb samarretes.../...

.../...La veritable festa de la Diversitat s'hauria de fer aquí, als afores d'Alcarràs.../...

    Francesc Serés (2014)  La pell de la frontera. Quaderns Crema

Tots cecs i muts

dissabte, 7 de març del 2015

Una rosa blanca

Mar de la Plata.  Fotografia: Carme Andrade
Una rosa blanca
als teus llavis,
riu avall,
claror de lluna.

(Carme Andrade)

dimarts, 3 de març del 2015

Escriure em salva, diu la Miramelsmots

La literatura,- el llegir i l'escriure - és el meu mitjà particular de transcendir la quotidianitat. La Miramelsmots [i]fa poc en una entrevista- per cert, no us la perdeu-  deia: L'escriure em salva.[ii] És aquest desig de supervivència el que ens punxa per fer de les paraules un joc compartit, segons la Miramelsmots o fer-ne una necessitat personal per explicar-nos a nosaltres mateixos. Aquest seria el meu cas.  En aquest acte de superació de la vida diària  hi ha un punt de fuga cap a terrenys ideals on ens sentim alleugerits, en definitiva més lliures. Llibertat, llibertat, llibertat, el mot sagrat...
Promesos. Marc Chagall. Foto: Carme Andrade

La primera espurna sorgeix de la connexió amb el subconscient que em dicta en forma d’imatge recurrent o d’idea el que més tard esdevindrà material poètic, material narratiu o pictòric. El treball conscient farà la resta, donarà  una primera forma i després una segona, una tercera i així fins concloure el poema o el relat. Altres vegades és una experiència o una vivència en concret que m’alertarà de la necessitat d’escriure sobre allò. En aquest cas, la història personal de cadascú també hi intervé activament, ja que si ens preguntem  perquè ens ha interessat aquesta situació, aquesta vivència i no aquella altra, la resposta la trobarem en els replecs més personals de la nostra experiència.

En Fernand Clemot en el seu article De vuelta al callejón del gato diu que a través de la literatura va trobar la fórmula per eixamplar allò viscut i jo diria que a través del llegir i de l'escriure he trobat la manera de viure més vides i de viure la meva pròpia  amb més intensitat, en certa manera amb un plus afegit d'alguna cosa que es deu semblar força a la felicitat...





[i] Miramelsmots és l’alter ego literari de la comunicadora, gestora cultural i escriptora Núria Pujolàs.

dilluns, 2 de març del 2015

Vull, sí vull

Fotografia: Núria Gatnau
Vull, sí vull 
la rosa del desig.
Alba, vida, vol rasant curt.

(Carme Andrade)