M'han passat el llarg poema
Atura'm la tarda del poeta reusenc Miquel Escudero, mort tràgicament l'any 1978 a l'edat de trenta-dos anys. El poema el podem trobar al llibre pòstum Caravana.
Com un salt d'aigua que a l'inici va mesurant la seva força, el poema comença amb un Atura'm la tarda, li segueix un cant a aquesta hora del dia i tot seguit, la torrentera de paraules i imatges van caient avall, avall, en una explosió de vigor i força fins trobar el pastor que li profetitzarà l'arribada del primer fill, la seva esperança.
A partir d'aquí el poema es tenyeix de l'atmosfera íntima de la vida casolana dels dos amants: la cabana, les maduixes salvatges que oferirà a la seva esposa, els vins, les flors, tot un món ple de sensualitat on la referència al Càntic dels Càntics ens dóna moltes pistes de l'univers mític amb què alimentava la seva poesia amorosa.
Magnífiques algunes imatges. En voldria destacar la que es troba al final del poema:
Amb el teu peu nu, menut,
segelles, divinitzes l'humitejat caminal ( róssec de caragols) per on passem tu i jo.
I em veus a mi i em rius i em parles
i camines, Bab,
amb el teu superb, dansaire pas d'odalisca escandinava.
Trepitges flors...
La imatge de la dansaire escandinava, aquest peu petit i nu trepitjant flors no ens trasllada a una mena de paradís perfumat on tot flueix amb harmonia? Un poema que tot ell destil.la sensualitat i ho fa amb el ritme que ho faria un gran salt d'aigua però que al final troba un espai tranquil i serè on emmirallar-se amb la persona estimada.
Malgrat la bellesa i els sentiments elevats del poema, la seva vida va estar marcada per la malaltia i per l'infortuni. Ara hauria fet setanta anys. Un dia d'aquests, el grup anomenat Terrabastall poètic de Reus ens convida a recordar els seus versos.