No importa que El Ministerio del Dolor sigui un relat de ficció; el que
importa és la gran veritat que amaguen les seves paraules. Llegit en un viatge
per terres de Croàcia et fa posar en la pell dels que van fugir d’una guerra
entre pobles que es deien germans fins aleshores. La diàspora balcànica s’escampà
per Europa i molts dels joves exilats o fugitius van arribar a Holanda, país
que els va acollir i els va donar la
possibilitat de continuar estudiant, cosa que faran els protagonistes del
relat.
Joves croats, serbis i bosnians es troben en un curs a la universitat d’Amsterdam. L’encarregada de donar el curs serà una professora croata, també exilada, que
plantejarà el curs de literatura eslava com un espai terapèutic on els joves
puguin desfer-se del llast de la guerra i compartir el present de l’exili. La veu de la professora ressonarà com un eco ple
d’enyor per un passat en què els pobles es respectaven i la pregunta implícita
del perquè d’aquesta guerra estarà present al llarg de tot el relat, cosa que provocarà tot un seguit de reflexions i preguntes al lector.
En una segona part, el relat pren el camí de la història
personal de la professora i serà ella la que rebrà en propia pell
l’agressivitat d’un dels alumnes i serà ella la que protagonitzarà el desarrelament
personal en no reconèixe’s en la ciutat que l’acull ni en la seva pròpia ciutat
d’origen, Zagreb.
Una narració d’ànimes joves que es trenquen i
esdevenen velles abans d’hora i una narració d’una
dona que intenta recompondre la trencadissa
dels altres sense saber
recompondre la seva
 |
| Dibuix: Carme Andrade |
Una sorpresa punyent però autèntica per comprendre i empatitzar amb tots aquells que han perdut el sentit de les seves vides a causa d'una guerra absurda i aliena, com sempre, als interessos de les persones.
