Flamarades

La tarda començava a escopir flamarades de sol tardà sobre la solana de la vall i el genet del cavall de la crinera de foc tibà les regnes. L’animal aixecà el morro sol•lícit a l’ordre de l’amo. Aquell esternut estrepitós havia provocat aquella parada obligada sota del vell garrofer i a tocar de les vinyes de ca l'Ambròs.

L’esternut va anar acompanyat d’una convulsió extrema en tot el rostre del genet. Un devessall de mocs i llàgrimes i alguna cosa d’una certa consistència sòlida va sortir dels seus narius.  Es va passar el mocador per sota el nas i se'l va mirar estranyat. Entre el líquid llefiscós i espès que acabava d'expulsar hi va trobar una lletra de plàstic, la lletra era una lletra grega, la Tau, una lletra que el convidava a furgar en el seu passat recent. 

A través de la lletra va visualitzar els dies passats damunt de la gespa del jardí, una gespa retallada en forma de T i la seva ment va viatjar fins una antiga calçada romana que feia pocs dies havia trepitjat en un poble del Priorat, un poble que té un camí anomenat cava loca, on no hi ha caves ni està beneit. Cava loca, lloc profund, com el forat del nas d’on va sortir disparada la lletra Tau, la lletra que  indica l’equilibri, la lletra que conté algunes de les essències dels antics sabers templers, la lletra de Tecla, la patrona de la veïna Tàrraco; una lletra que ens remet a l’ocultisme o a la càbala, vés a saber. Aquesta lletra li havia sortit disparada del forat dret del nas i ara no només sorgia de la seva ment el camí de la cava loca, sinó també el pas dels templers per la veïna Miravet i fins i tot el Sant Grial. La forma de la copa també s’assemblava a la lletra T. Les dues banyes de la lletra podrien ser les nanses de la sagrada copa. 

Fotografia: Carme Andrade

El misteri havia sortit disparat del seu cos esvelt de genet com en un desig de fer-se visible als humans que sempre especulen sobre els orígens de certes coses. Ara a ell se li estava fent visible que la sagrada copa, el tresor més ocult, el tresor pel qual tots els cavallers templers havien lluitat i havien matat estava dintre d’ell. El misteri i el tresor no només estaven dintre d’ell, estaven també dintre de cadascun dels mortals, però amb una diferència. A ell el misteri se li havia  revelat i  als altres mortals estava per veure si tindrien aquesta sort. 

En la seva cavalcada per les planúries vermelles que tan bé coneixia, una gran resplendor incandescent s’obria davant d' ell tot guiant-lo cap als territoris de la llum que tant havia desitjat. Sota el vell garrofer, de cop i volta sentí la frescor d’uns dits àgils i tebis que s’obrien pas entre el braç esquerre i el seu cos. I una veu distant i freda... 

- Ja t’ho deia. Efectivament tens febre. La ratlla del mercuri sobrepassa els 42.


Carme Andrade

Sukkwan Island, de David Vann

Hi ha històries que et sedueixen des de les primeres línies...

Amb la teva mare teníem un Mini Morris. Era un cotxe minúscul, com un auto de xoc, i un dels eixugavidres estava trencat, de manera que jo sempre havia d'anar traient el braç per la finestra per fer-lo anar. Així comença un relat aparentment tranquil en les seves primeres pàgines però que poc a poc es va endinsant en el terreny de la inquietud i del misteri. La història de dos éssers, un pare i un fill adolescent disposats a passar un any de les seves vides en una illa deserta allunyada dels humans. Una història que dóna per molt vist el resultat, encara que pugui semblar increïble. Una novel.la ambientada en un espai concret amb unes dures condicions climàtiques i materials i  protagonitzada per dos únics personatges, un dels quals és un adolescent. Una novel.la intensa i plena de suspens. Quin secret amaga aquesta història que enganxa des del primer moment? La resposta l'he trobat en la fascinació que m'ha produït per un costat, el relat del paisatge feréstec d'una minúscula illa del sud d'Alaska i per l'altre, la intensitat emocional que es desprèn dels personatges i de les seves interrelacions i no direm més per si algú de vosaltres s'interessa per aquesta novel.la. Escrita pel que diuen que és un dels més aplaudits dels nordamericans actuals, en David Vann. Va ser premi llibreter l'any 2011. 

Foto Carme Andrade

Cartes a Clara

Agustí Pons a Cartes a Clara (2010), adopta el gènere epistolar en una carta que dedica a una jove becària de periodisme. El pretext de la carta li serveix per posar en safata el seu pensament periodístic i fer un repàs, com aquell que no fa res, a la història del segle XX del país i de retruc d'Europa. Un llibre amè malgrat estar farcit de noms i referències de fets i esdeveniments coneguts. Els fets i els noms hi són però teixits amb una gran habilitat i mestria per fer d'aquestes cartes un text molt digerible i a l'abast de qualsevol persona que, sigui per edat, sigui per interessos culturals, tingui referències de tot un període històric que ha determinat el present actual.

El periodisme català enlluernà gràcies a les seves primeres figures en el període entreguerres, però que malauradament aquesta brillantor es va estroncar amb el cop d'estat franquista i la conseqüent repressió, amb algunes excepcions de periodistes que de una forma o altra van col.laborar amb el règim feixista.

Les deu cartes a Clara també són un clam de disconformitat amb els plans d'estudi de les actuals Escoles de Periodisme i tot sovint, l'autor es pregunta com és possible que professionals del periodisme com Eugeni Xammar o el mateix Nèstor Luján o la periodista Irene Polo no siguin referents d' estudi obligatori. Critica el gir que han pres les redaccions dels diaris, espais cada cop menys personalitzats i més burocratitzats, on les notícies arriben ja mediatitzades per les grans agències i els redactors són cada vegada més funcionaris i menys creatius. Tampoc no se n'està de criticar el paper de l'actual TV3 en relació a la cultura literària del país. A TV3 parlen d'un autor català, quan aquest ja s'ha consolidat com a escriptor conegut a l'estat. 

En definitiva, una visió lúcida i crítica del món de la comunicació a Catalunya, un llibre testimoni d'una forma de periodisme, el qual ja no té cabuda en el món actual de la informació on la immediatesa i la complexitat fan més difícils l'opinió reflexionada i serena dels esdeveniments actuals.