(imatge de manelescriba.blogspot.com)

La van penjar  fa menys d'una setmana i ho van fer una colla de vilatans i vilatanes esperonats per una esperança en un futur millor per Catalunya i pels catalans. Cada dia ens la miràvem i era un motiu d'alegria veure-la altiva, ben plantada, senyora, onejant alegre davant del gran rètol del poble de Les Borges del Camp. Dia que passava, dia que respiràvem. Un dia més - ens dèiem- , com si sabéssim que una hora o altra passaria el que finalment ha ocorregut: els màstils metàl.lics doblegats i sense rastre de l'estelada. Una ombra de tristesa i d'indignació per un fet que va més enllà de les bretolades incíviques a què ens tenen acostumats alguns irresponsables que menyspreen els béns comuns. La bretolada té un clar significat anticatalà i antidemocràtic. Ens queda molt per recórrer però a la fi, tard o d'hora aconseguirem que als nostres pobles onegi la bandera que avui per avui és símbol de llibertat de tot un poble.

Afirma Pereira

M'agraden els llibres dits de butxaca entre altres motius perquè les tapes són toves, tenen un tacte agradable, llisquen a les mans, són llibres d'una mida ajustada, no pesen i són ideals per doblegar-los una mica si convé i no es deformen o els pots dur a la bossa de la platja al costat de la tovallola i si s'humitegen una mica per les condicions ambientals a què els sotmets encara es fan més interessants, ja que la mica de rebrec o les petites ombres d'humitat que es dibuixen en l'interior li donen un aire de més gastat, de més llegit, vaja; però el que  més m'agrada dels llibres de butxaca, a banda del preu, clar, és que pots recuperar títols que en el seu moment van ser exitosos o títols d'una literatura més clàssica i que et ve molt de gust rellegir o senzillament llegir per primera vegada. En el cas d'Afirma Pereira ha estat decisiva la fotografia de la coberta on es veu el Marcello Mastroiani avançant amb pas ferm entre un grup de gent pel carrer d'una ciutat. El rostre circumspecte, amb  vestit fosc, armilla, la cadena del rellotge que li penja de la butxaca i la bossa a l'esquena i un pas decidit, aliè a la resta de personatges que circulen, he de confessar  que va ser l'esquer que va fer  que em dirigís a la caixa de la llibreria. La segona part ha estat descobrir un personatge únic, entranyable, proper, complex, sovint confús i ple d'humanitat. Un personatge de carn i ossos, una història senzilla però profunda on la condició humana es revela en tota la seva complexitat i on la joventut i la vellesa, l'esperança i la desesperança, el record i l'oblit estan presents amb algun toc d'humor i de fina ironia. Molt recomanable i alhora molt reconfortant.

Paraules pel camí

D'un viatge acostumem a portar fotos, fulletons, algun catàleg del museu visitat o algun record. Aquesta vegada, del meu recorregut pels paisatges occitans, bavaresos i tirolesos m'he endut algunes frases empescades una mica a l'atzar. Algunes són paraules extretes de modestes exposicions en poblets perduts de l'Auvèrnia, d'altres són frases de cèlebres pensadors que coronen l'entrada d'algun museu important i altres són frases publicitàries. N'hi ha alguna que són del llibre que m'ha acompanyat en els camins transitats. Totes elles són frases que han trobat el seu lloc en el meu cervell.

Sense ciència, l'amor és impotent. Sense amor, la ciència és destructiva (B.Russell)

La penseé c'est la presènce en l'absènce (En el cementiri de La Malène)

Les meilleurs choses sont les que sortent du coeur (D'un aparador de Sourgues)

Chagall, un poeta amb ales de pintor (A l'illa de Lindau en una exposició de Marc Chagall)

Catàleg de l'exposició al Museu de Lindau

Vivos toco, mortuos plango, fulgura frango (Referint-se a les campanes del poble tirolès de Schwatz)

La passió com a motor (Publicitat d'una empresa de lloguer de cotxes)


Il.luminem la nostra vida amb l'esperança i la dels altres amb un somriure ( En una exposició d'una artista marroquina a Saint Ilpize)

La filosofia sembla que es dediqui a la veritat però només diu fantasies; la literatura sembla que es dediqui a les mentides però potser només diu la veritat ( Antonio Tabucchi a Afirma Pereira )