Trenta anys de Blade Runner

Per qui no conegui el clàssic de ciència ficció us el recomano.
Veureu com algunes de les prediccions de Ridley Scott s'han complert. D'altres anem pel camí que es compleixin.
La pastenaga o la poma ben guardades dintre d'una caixa forta, esperem no veure-ho mai...
Aquí va un enllaç del famós monòleg doblat per Constantino Romero:

('He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven naus incendiades mes enllà d'Orió. He vist raigs C que brillen en la foscor de la porta de Tannhäuser. Tots aquests moments segur que es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És l'hora de morir.)

Celobert al Goya

Una vegada més el Josep Maria Pou ens fa vibrar amb la seva actuació apassionada i apassionant  i ens en fa còmplices des de la butaca del teatre. Tota la seva humanitat al servei d'un personatge amb llums i ombres, paradigma de l'home modern pragmàtic i materialista que viu d'esquena al món de la realitat social i que no comprèn els qui es comprometen amb la justícia i amb els altres. Un personatge cínic però també emotiu i humà a estones que s'enfronta dialècticament amb la seva amant, una esplèndida Roser Camí, persona compromesa i implicada amb la seva tasca de professora en una escola pública i marginal d'una gran ciutat.

Sense oblidar el tercer actor,  el fill adolescent del protagonista, contrapunt que aporta la frescor necessària i que irromp en l'escena final i arrodoneix la història, una història plena d'actualitat i humanitat. Una història d'amors impossibles però tan reals com la mateixa vida.

Si podeu, no us la perdeu!

Creix

Amb aquest mot CREIX, el Centre Botànic de Reus celebra els seus 20 anys d'existència i ho fa envoltat d'amics i amigues artistes  que durant uns quants dies exposaran producció artística. S'inaugurarà el dia 22 de juny a les 7 del vespre amb una performance poètica. Hi haurà art floral, art pictòric, art pastisser i moltes més coses.

Gràcies per assistir-hi!

Petit homenatge a Ray Bradbury

Ahir es va morir Ray Bradbury i justament Fahrenheit 451 és el llibre que tinc a la tauleta de nit aquests dies. La veritat és que el tinc molt subratllat i m'agradaria compartir amb vosaltres alguns fragments que ens fan pensar:

He pensat en els llibres. I me n'he adonat, no se m'havia acudit mai, que rere cadascun d'aquells llibres hi ha un home. Un home que el va pensar.Un home va estar-se molt de temps a posar-lo per escrit.../...Potser a algun home va costar-li tota la vida escriure alguns dels seus pensaments, anar mirant el món i la vida al seu voltant, i jo hi vaig arribar en un parell de minuts i, bum!, tot a can pistraus.../... (El bomber, piròman de llibres)

La noia? Una bomba de rellotgeria.../...No volia saber com es feia una cosa, sinó per què.I això pot ser força molest.Comences a demanar el perquè de moltes coses i, de fet, si t'hi dediques, acabes convertit en un infeliç.../...(Un altre bomber)

Ja veieu que si el llibre és del 1953, tot el que va preveure té força vigència, o no?

10 anys d'art a Catalunya. Art contemporani a Reus



Globàpolis, un relat d'actualitat

Us convido a llegir Globàpolis: Una ficció amb ressonàncies conegudes.

Trobareu aquest relat al link del Laboratori de Lletres:

http://laboratoridelletres.blogspot.com.es/